Sobre l'autor

Harold Pinter UK, 1.930

Pinter va néixer el 10 d'octubre de 1930 a Hackney, un barri d'obrers industrials de l'East End de Londres. Allí va passar la seva infància i va veure de prop la violència, que anys després va incorporar a les seves peces teatrals sota diferents formes.

Fill únic d'un sastre d'ascendència jueva, als 13 anys va rebutjar la religió i als 18 es va negar a fer el servei militar com "objector de consciència". En altres paraules: la seva consciència no li permetia portar armes.

Va estudiar a la Reial Acadèmia d'Art Dramàtic de Londres i encara que es va iniciar en la poesia, el seu interès es va orientar cap a la dramatúrgia. Entre 1951 i 1956 es va foguejar com a actor, participant en gires teatrals per Irlanda i Anglaterra interpretant obres de Shakespeare, sota el pseudònim de David Baron.

L'obra literària de Pinter inclou 29 peces de teatre, 22 guions, poemes i alguns assajos. Temps enrere va comunicar la seva renúncia al teatre per dedicar-se a la poesia i l'assaig polític. Encara que en realitat la seva obra teatral i cinematogràfica sempre va ser expressió del seu pensament polític.

Encara que en la seva obra va procurar sintetitzar el teatre de l'absurd de Beckett i Ionesco amb el dels "iracunds" anglesos, Pinter va mantenir les seves idees contestatàries de manera inclaudicable durant tota la seva vida: va condemnar el cop d'Estat que va enderrocar a Xile al president Salvador Allende; es va oposar al govern de Margaret Thatcher; el 1996 va rebutjar el títol de Cavaller que li va oferir el govern britànic, perquè li semblava "sòrdid"; criticar a Tony Blair per la seva actuació en la guerra de l'Iraq, a la qual va qualificar de "massacre premeditada", i va definir als Estats Units com un país "dirigit per una colla de delinqüents". També va carregar contra el que anomena "la nova dictadura de les elits empresàries". Des de fa alguns anys integra el Comitè per al Desarmament Nuclear.

Pinter és autor d'una obra dramàtica profunda, de vegades virulenta i obsessiva, que va fer escola i va modificar paràmetres de la posada en escena. Va ser un pragmàtic que en ocasions es va permetre jugar amb el trivial i i l'absurd. Desmontar les contradiccions subjacents en les relacions humanes i indagar en la naturalesa del poder i els perills del feixisme quotidià, van ser algunes de les preocupacions que Pinter va demostrar en la seva obra teatral. També la traïció entre homes per causa de la dona i la lluita entre el món exterior (el medi social) i l'individu.

Entre les seves obres més recordades cal esmentar: L'habitació (1957), El muntaplats (1957), La festa d'aniversari (1958), El cuidador (1959), L'amant (1963), Els nans (1963), La volta a la llar (1965), Vells temps (1971), Terra de ningú (1982), Llum de lluna (1994), Cendres sobre cendres (1996) i Celebració (1999).

Al començament del mes d'octubre del 2005 l'Acadèmia de Suècia li va atorgar el premi Nobel de Literatura. És el tercer dramaturg guardonat en els últims 36 anys. Els anteriors van ser l'irlandès Samuel Beckett i l'italià Dario Fo.

Va morir a Londres el 24 de Desembre de 2.008

Web de Halord Pinter