Teatre
EL ZOO DE VIDRE
- Títol original:
- The glass menagerie
- Autor:
- Tennessee Williams
- Director:
- Josep Maria Pou
- Estrena:
14 maig 2014, Teatre Goya de Barcelona (en català)
Sobre l'espectacle
- Producció:
- Focus. Teatre Goya.
- Ajudant Direcció:
- Iban Beltrán
- Adaptació:
- Emili Teixidor
- Escenografia:
- Sebastià Brosa (ambientació d'espai)
- Vestuari:
- Maria Araujo
- Iluminació:
- Albert Faura
- Caracterització:
- Toni Santos
- So:
- Àlex Polls
- Intèrprets:
Miriam Iscla
Dafnis Balduz
Meritxell Calvo
Peter Vives
Sobre l'obra
El zoo de vidre (The Glass Menagerie), primer gran èxit teatral de Tennessee Williams, escrit el 1944 i portat al cinema en diferents ocasions, la darrera el 1987 amb Joanne Woodward en el paper d'Amanda, la mare controladora i tanmateix tendra, que busca desesperadament un futur millor per als seus fills, durant els desoladors anys de la Gran Depressió nord-americana dels anys trenta.
L'obra presenta quatre personatges tancats en una casa miserable i asfixiant que mostra la seva fragilitat, pors i frustracions.
En aquesta casa viu la família Wingfield, composta per Amanda Wingfield, la mare que abandonada pel seu marit fa anys es consola amb els records de la seva joventut quan era perseguida per un munt de pretendents. El seu fill Tom, un poeta que treballa en una sabateria i que desitja viure aventures i escapar de la sobreprotecció de la seva mare aclaparadora que no fa més que preocupar-se pel que fa o deixa de fer. I la Laura, tímida i amb un petit defecte físic que li provoca una lleugera cuixera, que viu tancada a casa amb la seva col·lecció de figuretes de vidre, metàfora de la seva pròpia fragilitat i sense voler saber res de la vida exterior.
Amanda busca desesperadament un espòs per a la seva filla perquè sap que serà l'única opció perquè surti endavant.
----------------
L'obra ha estat pordada al cinema en tres ocasiones:
Al 1.950, dirigida per Irving Rapper i amb Gertrude Lawrence, Jane Wyman, Arthur Kennedy i Kirk Douglas.
Al 1.973, dirigida per Anthony Harvey i amb Katherine Hepburn, Sam Waterston, Joanna Miles i Michael Moriarty.
Al 1.987, dirigida per Paul Newman, amb Joanne Woodward, John Malkovich, Karen Allen i James Naughton.
Sobre l'autor
Tennessee Williams (Thomas Lanier Williams III) EEUU, Columbus, Misisipi, 26/03/1911 - New York, NY, 25/02/1983.
Autor teatral i Premi Pulitzer nord-americà, les obres del qual tenien sovint com a escenari el sud del seu país.
De nom Thomas Lanier Williams, va néixer a Columbus (Mississippi), el 26 de març de 1911. Va passar gran part de la seva joventut a Saint Louis (Missouri). Després d'anar irregularment a les universitats de Missouri i Washington, es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la de Iowa el 1938. Va exercir nombrosos treballs d'allò més variat fins a 1945, any en què es va representar a Broadway la seva primera obra El Zoo de vidre Aquesta evocativa "obra teatral de la memòria" es va fer mereixedora del Premi del Cercle de Crítics Teatrals de Nova York a la millor obra de la temporada. Es va dur al cinema en 1950 i s'ha representat a tot el món.
La també emotiva Un tranvía llamado deseo (1947) ha estat considerada com la millor obra de teatre escrita al seu país. Va ser adaptada al cinema en (1952) amb gran èxit, i li va valer al seu autor el seu primer Premi Pulitzer de Teatre. El segon hi va proporcionar La gata sobre el tejado de zinc caliente (estrenada en (estrenada el 1954 i rodada en 1958).
Aquestes tres obres contenen diàlegs molt poètics, un gran simbolisme i uns personatges extremadament originals, característiques totes elles sempre presents en la producció de l'autor, i estan ambientades, com la majoria de les seves obres, al sud dels Estats Units, un marc de referència que va utilitzar sovint per la seva estranya barreja de decadència, nostàlgia i sensualitat.
Va obtenir un indubtable èxit també amb altres obres, com Verano y humo (1948), revisada i publicada sota el títol de Excentricidades de un ruiseñor (representada el 1964); La rosa tatuada (1950); l'extens drama en un acte De repente, el último verano" (1958); Dulce pájaro de juventud (1959) i La noche de la iguana (1961).
Entre els seus treballs narratius s'expliquen dues novel·les, La primavera romana de la señora Stone (1950) i Moises y el mundo de la razón (1975), així com quatre volums de relats curts Un brazo y otros relatos (1948), Caramelo fundido ( 1954), Un empeño caballeresco (1969) i Ocho damas poseídas (1974). Nou de les seves obres de teatre van ser portades al cinema, mitjà pel qual va escriure un guió original, el de Baby Doll (1956). En les seves provocatives Memòries (1975), descriu els seus enormes problemes amb l'alcohol i les drogues, i la seva homosexualitat, feta pública només cap al final de la seva vida.
Tenessee Williams va morir el 25 de febrer de 1983 a Nova York.
Galeria fotogràfica
© David Ruano
Crítiques
- Tierno y compasivo. La Vanguardia (J.A.Benach) (PDF 241,68 Kb)
- El unicornio roto. El País/Babelia (M.Ordóñez) (PDF 383,13 Kb)
- El zoo de vidre. Que fem? (R.Oliver) (PDF 275,98 Kb)
- El gran mag Tom Wingfield. Ara (J.C.Olivares) (PDF 204,87 Kb)
- El zoo de vidre. Time Out (S. Fontdevila) (PDF 119,39 Kb)
- El zoo de vidre. Clip de Teatre_Radio Estel (Andreu Sotorra) (PDF 72,29 Kb)
- Tennesse Williams a través del cristal. ABC (S. Dória) (PDF 250,57 Kb)
- Figuretes de vidre. CINETFARO.COM (Francesc Mazón, 01.07.14) (PDF 238,19 Kb)
Premsa/mitjans
- Dossier de Premsa . Focus - Teatre Goya (PDF 2,08 Mb)
- Programa de mano en Teatro Goya. (PDF 878,65 Kb)
- Programa de mano en gira. (PDF 710,17 Kb)
- Noche con los Williams. El Periódico de Catalunya (PDF 377,56 Kb)
- La bona fustería teatral. ARA (PDF 399,29 Kb)
- Gelosa fragilitat. El Punt Avui (PDF 385,47 Kb)
- Teatro Biográfico. La Razón (Ed. Cataluña) (PDF 190,00 Kb)
- Atenció: no ho agiteu: conté ànimes molt fràgils. Que Fem? (La Vanguardia) (PDF 343,45 Kb)
- "Figuretes de vidre" a Reus (1956). CENTRE DE LECTURA.CAT-REVISTA DIGITAL (Xavier Amorós, 22.11.14) (PDF 957,47 Kb)
- Publicidad del estreno de EL MUNDO DE CRISTAL en México, con Margarita Xirgu.. EXCELSIOR (30.08.1957) (PDF 96,80 Kb)