Sobre la obra

ÀNGELS A AMÈRICA.

SINOPSI

Àngels a Amèrica és a la vegada un drama del mil·lenni que s'acosta, una crítica virulenta de l'època política d'en Reagan, una farsa divertida i al·lucinant, un document crític de la dreta, un estudi sobre una relació destrossada per la malaltia, una lliçó de història i una exposició de l'angoixa del nostre temps, tocat i tacat per la sida.

Àngels a Amèrica comença amb un funeral en el qual un rabí barbut parla de viatges reals i simbòlics i acaba amb el personatge de Prior, un malalt que desitja pau al públic. Una benedicció que, en el seu sentit primer, vol dir "us desitjo més vida".

Entremig, en els tres actes de l'obra, veiem la figura real de l'advocat Roy Cohn entre una colla de personatges de ficció a Nova York l'any l985. Alguns d'aquests personatges de ficció s'acosten a altres personatges reals, com el de Joe Porter Pitt, que podria ser David Schine, protegit de Roy Cohn, amb qui va viatjar a Europa per caçar sospitosos de simpaties amb el Partit Comunista entre els funcionaris residents al vell continent. Schine, com Joe Pitt, es va convertir aviat en el jove llop del macarthisme. Es va arribar a dir, en el clima de sospites i maledicències propiciat per McCarthy, que mantenia una relació amorosa amb Cohn. Va morir el mes de juliol de l996 als 69 anys.

En l'obra, Cohn, després d'haver treballar com ajudant de l'instigador de la caça de bruixes, el senador Joseph McCarthy, munta un despatx jurídic que trafica amb influències a Nova York; aleshores es troba que té la sida i la seva reacció és negar tots els errors del passat; el seu nou protegit, Joe Pitt, un mormó gai que dissimula la seva homosexualitat, és incapaç d'establir una relació feliç amb la seva dona, Harper, una addicta a les pastilles; Harper intenta fugir de la seva frustració amb l'imaginari Senyor Mentides i lluita per no sentir-se abandonada, mentre al seu entorn tot s'enfonsa, només s'aguanten les mentides i tots els sistemes de defensa cedeixen; Louis, un funcionari neuròtic que treballa en el mateix edifici que Joe, abandona el seu amic Prior,  malalt de sida i acaba anant-se'n amb Joe; Belize, el millor amic de Prior, un infermer homosexual, discuteix amb Cohn a l'hospital; el fantasma d'Ethel Rosenberg, executada després d'una condemna per espionatge, persegueix Cohn; Hannah, la mare de Joe, arriba d'Utah per enfrontar-se amb el seu fill i amb ella mateixa... I els àngels que aterren a la cambra de Prior, com profetes amb la revelació que Déu ha abandonat la humanitat, potser perquè hem volgut progressar massa de pressa.

Prior Walter es retroba simbòlicament amb el seu avantpassat del segle XIII i amb el Prior Walter britànic del segle XVII, com si el llinatge que representa li passés comptes d'una continuïtat que ell aturarà. Els seus avantpassats sembla que li diguin que els orígens són difícils de rastrejar, tal com els finals i el futur són difícils de preveure. La pesta moderna que ha significat la sida amenaça la continuïtat dels llinatges, de la mateixa manera que trenca les concepcions linears de la Història. Per això l'obra porta el subtítol d'"una fantasia gai sobre temes nacionals". La recerca dels orígens personals pren la dimensió dels orígens nacionals i la barreja de realitat i fantasia dels personatges serveix de paral·lel de les realitats, fantasies i símbols de la nació. L'autor ha fet servir aquests paral·lelismes en altres obres en què relaciona la sida amb l'Holocaust com a punts crucials dels trencaments humans. 

La pregunta que ens fa Àngels a Amèrica és si l'ordre, la continuïtat que assegurava la línia de sang, l'ordre dels llinatges i dels orígens, es troba amenaçat per la sida, la mort i les noves formes de convivència ja no basades exclusivament en la reproducció heterosexual; o sigui l'Ordre, en el seu sentit simbòlic, pot ser qüestionat i fins i tot alterat. En aquesta fantasia gai sobre temes nacionals se'ns apunta que en el nou mil·lenni la Nació haurà de comptar amb els bords i els gais, entre altres marginats fins ara dels llinatges nobles, en un ordre nou basat més en els lligams d'afecte, transcendència, mèrit, solidaritat, etc., que no en els de sang que han prevalgut fins ara. La línia de sang - la sang, principal vehicle de transmissió de la sida - era el fonament que sostenia fins ara la Nació americana, i l'època de Reagan va suposar el moment crucial en què la histèria puritana d'anar a buscar els orígens legítims controlats per la Llei del Pare - Reagan, com tots els grans dirigents, és el símbol del Gran Pare Protector - s'enfronta per primer cop a un desafiament que suposa l'acceptació social cada cop més extensa d'una pràctica sexual no generativa. El perill és que el Fills de la Revolució americana hagin d'acceptar finalment els bords en el repartiment de l'herència de la família comuna.

LA QUALITAT LITERÀRIA I DRAMÀTICA D'ÀNGELS A AMÈRICA

Per Salvador Oliva

En una obra de teatre, la qualitat literària no es pot mesurar si no és en relació amb la qualitat dramàtica: el text està al servei de la construcció d'uns personatges i de la credibilitat d'unes situacions, destinats, uns i altres a ser creïbles a través d'una estètica determinada. En realitat, en les paraules del text ja hi ha la possibilitat de la versemblança de tot el conjunt que els actors hauran de dur a terme sota l'impuls i la visió (la lectura) del director.

El text d'Àngels a Amèrica és una mostra feliç d'aquesta adequació entre els mots i les coses. Tres exemples bastaran per il·lustrar-ho: ja a la primera aparició de Roy i Joe (Acte I, Escena 2), per exemple, les paraules compleixen perfectament les seves funcions bàsiques: dibuixar els personatges i crear una atmosfera; però Tony Kushner no perd el temps; també se'n serveix per presentar ja els primers nusos de la seva xarxa temàtica: el poder, l'ambició i el sexe. I ho continua fent progressivament fins el final de l'obra, amb l'addició d'altres temes, els obstacles de l'amor, el dolor, la por, etc., lligats tots ells amb un talent dramàtic de primer ordre.

A Àngels a Amèrica, Kushner duu a terme una altra combinació efectiva de les possibilitats del llenguatge a les escenes dobles. Un exemple paradigmàtic és el de l'Acte II, Escena 9, on es presenten simultàniament, d'una banda, el diàleg de Harper i Joe i, de l'altra, el de Luois i Prior, presentats com a quartet, on el control de l'artifici crea una dimensió anàloga a la música de càmera. La força de les paraules hi apareix amplificada per l'analogia temàtica, i les dues càrregues emocionals no són una mera suma de cada meitat, sinó que es potencien mútuament, avancen, per dir-ho d'alguna manera, en progressió geomètrica per acabar en un gran crit de dolor.

I finalment, com en els textos dels grans dramaturgs, senyoregen l'obra no pocs ecos conceptuals de la millor tradició teatral anglosaxona. Aquests ecos no són meres repeticions, sinó analogies que recorden a l'espectador moments culminants de grans obres. Al final de l'escena sisena de l'acte segon, per no posar més que un exemple, Martin, quan s'adona que Joe sent escrúpols de fer el que Roy li demana, que és jugar brut, diu aquesta sentència: "És la por del que ve després de l'acció que fa que l'acció sigui difícil de fer", frase que recorda les reflexions de Macbeth quan diu que les lliçons de sang, un cop donades, sempre tornen per destruir el seu mestre. És aquest un dels moments que aprofita Kushner per revelar a l'espectador l'eix del caràcter moral de Martin, amb una sola rèplica: "Però casi sempre podem viure amb les conseqüències que es desprenen de l'acció"

Àngels a Amèrica no proposa un tasca fàcil al director de l'obra, perquè l'obliga a fer transparent una gran càrrega de pensament i d'emoció. I, en aquest cas, l'espectador s'adonarà aviat de la profunditat de la visió de l'artista, de la qualitat d'un text extraordinari, elaborat sense concessions a recursos fàcils, i del rigor de les construccions que caracteritzen les grans obres d'art.